Encara que no sóc
tant temerari de pensar que puc entendre el seny de la creativitat, tinc
curiositat per espiar-la tot el possible” P. Klee
Durant quatre
dissabtes del més de març he pogut assistir a diferents sessions a la seu de
Rosa Sensat a Drassanes destinades a l’art i la creativitat. Un petit “tastet”
per seguir ampliant la meva mirada a una nova manera d’educar. Aquí presento
pinzellades i reflexions sobre tot el viscut. Anotacions i frases que m’han
cridat l’atenció. Per últim donar les
gràcies a totes aquelles mestres que han col·laborat en els tastets, per fer-me
pensar, per fer-me sentir que un canvi és possible, per donar-me ànims a
continuar i per la vostra dedicació. L’art és una
necessitat de l’infant per què és el seu primer mitjà d’expressió. Ja des de
nadó, quan experimenta amb les seves mans el rastre que deixa els seus dits a
la sorra, està creant. Són els seus primers “gargots” que descobreixen i
parlen. I ho fa de manera lúdica, és a dir, a través del joc. Crear, jugar...
és difícil macar el límit d’on comença una cosa i acaba l’altra.Quan oferim varietat
de materials, un espai adequat, els infants poden fer grans construccions i
produccions. Quan deixem als infants la llibertat d’aprendre i de descobrir
transmeten en allò que fan una part pròpia d’ells mateixos, allò que potser no
saben expressar amb paraules. Al llibre “La
intel·ligència es construeix utilitzant-la, experiències educatives infantils de
Reggio Emilia” Ed. Morata, podem llegir les següents paraules: “ Amb una taula, un
bloc de fang i tres o quatre infants, es pot crear un autèntic laboratori en el
que es treballa, es ríu, es parla, s’inventa, es troben solucions, es fan
imitacions, s’entrecreuen intuïcions i aprenentatges”.
I això mateix és el que vaig proposar a la meva
escola un dia a la tarda amb nens entre 3 i 5 anys. Durant un temps infants de
diferent edats va poder estar tocant, observant, investigant, imitant amb el
fang. És enriquidor veure com a poc a poc, i segons l'edat, van descobrint
noves maneres de fer i de crear. Els més petits de l'escola, comencen
desmiculant el fang i fer molts i molts trossets, fent xurros i amuntegant el
fang amb capes i capes. A poc a poc es van descobrint petites formes que
recorden a coses de l'entorn ( un sol, una flor, un pastís...) i també el
volum. Podem fer una girafa, un elefant i per què no un dinosaure!!
Als tastets hem pogut
fer de nens i deixar-nos portar. Crear, experimentar, investigar i gaudir de
materials, alguns d’ells desconeguts, impensables altres a una escola però per
què no es poden utilitzar.
De vegades ens quedem
els metres en la superfície de les coses, fent sempre el mateix, per no tacar,
per que els infants no la “facin grossa” ja que després seria molta feina per
nosaltres. Crec que això és un gravíssim error. Quin és llavors el nostre
paper?
L’infant és un
individu que es relaciona des del moment de néixer, que busca el significat de
tot allò que l’envolta a través de diferents llenguatges, sentiments, emocions
i amb una gran atenció per allò que coneix i no coneix. L’infant és curiós per
naturalesa, es comunica amb tot el cos, amb una gran capacitat de fer metàfores
i transformar la realitat. En definitiva, amb unes ganes de viure. Els mestres
han d’aprofitar tot això que ja porta l’infant, creure en ell i crear contextos
d’experimentació. La resta la dóna el propi nen.
Un d’aquest contextos
el podem trobar en l’art. El coneixement està lligat no només a la nostra part
cognitiva, sinó també a les emocions. Aprenem allò que ens interessa, allò que
ens motiva. L’art ens permet vincular aquestes dues parts, per què no és
quelcom tancat, permet la intuició, les múltiples possibilitats, l’
experimentació, l’assaig-error... en definitiva, aprenentatge.
