TASTET D'ART

Encara que no sóc tant temerari de pensar que puc entendre el seny de la creativitat, tinc curiositat per espiar-la tot el possible”                                                                                                                                 P. Klee 

Durant quatre dissabtes del més de març he pogut assistir a diferents sessions a la seu de Rosa Sensat a Drassanes destinades a l’art i la creativitat. Un petit “tastet” per seguir ampliant la meva mirada a una nova manera d’educar. Aquí presento pinzellades i reflexions sobre tot el viscut. Anotacions i frases que m’han cridat l’atenció. Per últim donar les gràcies a totes aquelles mestres que han col·laborat en els tastets, per fer-me pensar, per fer-me sentir que un canvi és possible, per donar-me ànims a continuar i per la vostra dedicació. L’art és una necessitat de l’infant per què és el seu primer mitjà d’expressió. Ja des de nadó, quan experimenta amb les seves mans el rastre que deixa els seus dits a la sorra, està creant. Són els seus primers “gargots” que descobreixen i parlen. I ho fa de manera lúdica, és a dir, a través del joc. Crear, jugar... és difícil macar el límit d’on comença una cosa i acaba l’altra.Quan oferim varietat de materials, un espai adequat, els infants poden fer grans construccions i produccions. Quan deixem als infants la llibertat d’aprendre i de descobrir transmeten en allò que fan una part pròpia d’ells mateixos, allò que potser no saben expressar amb paraules. Al llibre “La intel·ligència es construeix utilitzant-la, experiències educatives infantils de Reggio Emilia” Ed. Morata, podem llegir les següents paraules: “ Amb una taula, un bloc de fang i tres o quatre infants, es pot crear un autèntic laboratori en el que es treballa, es ríu, es parla, s’inventa, es troben solucions, es fan imitacions, s’entrecreuen intuïcions i aprenentatges”.

I això mateix és el que vaig proposar a la meva escola un dia a la tarda amb nens entre 3 i 5 anys. Durant un temps infants de diferent edats va poder estar tocant, observant, investigant, imitant amb el fang. És enriquidor veure com a poc a poc, i segons l'edat, van descobrint noves maneres de fer i de crear. Els més petits de l'escola, comencen desmiculant el fang i fer molts i molts trossets, fent xurros i amuntegant el fang amb capes i capes. A poc a poc es van descobrint petites formes que recorden a coses de l'entorn ( un sol, una flor, un pastís...) i també el volum. Podem fer una girafa, un elefant i per què no un dinosaure!!

Als tastets hem pogut fer de nens i deixar-nos portar. Crear, experimentar, investigar i gaudir de materials, alguns d’ells desconeguts, impensables altres a una escola però per què no es poden utilitzar.

De vegades ens quedem els metres en la superfície de les coses, fent sempre el mateix, per no tacar, per que els infants no la “facin grossa” ja que després seria molta feina per nosaltres. Crec que això és un gravíssim error. Quin és llavors el nostre paper?

L’infant és un individu que es relaciona des del moment de néixer, que busca el significat de tot allò que l’envolta a través de diferents llenguatges, sentiments, emocions i amb una gran atenció per allò que coneix i no coneix. L’infant és curiós per naturalesa, es comunica amb tot el cos, amb una gran capacitat de fer metàfores i transformar la realitat. En definitiva, amb unes ganes de viure. Els mestres han d’aprofitar tot això que ja porta l’infant, creure en ell i crear contextos d’experimentació. La resta la dóna el propi nen.

Un d’aquest contextos el podem trobar en l’art. El coneixement està lligat no només a la nostra part cognitiva, sinó també a les emocions. Aprenem allò que ens interessa, allò que ens motiva. L’art ens permet vincular aquestes dues parts, per què no és quelcom tancat, permet la intuició, les múltiples possibilitats, l’ experimentació, l’assaig-error... en definitiva, aprenentatge.