Per fi un dels meus somnis s'ha fet realitat!! Si si!! Ahir vaig arribar de Reggio, de poder veure les escoles, parlar amb les mestres, conéixer a molta gent i disfrutar amb el seu menjar.
A la maleta he portat moltes impressions i reflexions, un munt de fotografies, llibres interessants, dubtes i moltes moltes il·lusions.
Començaré a poc a poc i donant les gràcies a DIP per aquesta oportunitat, a Paola, a les mestres i pedagogues de Reggio, a les mestres com jo, que he conegut i a Reggio en general per seguir lluitant. Una lluita incansable que seguiré fent jo també per arribar a l'escola en la que creec.
Us deixo amb unes primeres imatges de Reggio fetes a la tarda del diumenge, després s'haver arribat. Reggio malgrat és una petita ciutat de 170.000 habitants, conserva aquesta tranquil·litat de poble, jardins i parcs plens de colors i olors. Olors que recordaré per sempre...
Pàgines
"Educar és anar més enllà, però amb la senzillesa del qui sap mirar les coses petites. No calen grans muntatges ni projectes molt ambiciosos, només cal escoltar. Bé… saber escoltar. Escoltar el que et diuen els infants“.
divendres, 18 d’abril del 2014
TASTET D'ART
Encara que no sóc
tant temerari de pensar que puc entendre el seny de la creativitat, tinc
curiositat per espiar-la tot el possible” P. Klee
I això mateix és el que vaig proposar a la meva
escola un dia a la tarda amb nens entre 3 i 5 anys. Durant un temps infants de
diferent edats va poder estar tocant, observant, investigant, imitant amb el
fang. És enriquidor veure com a poc a poc, i segons l'edat, van descobrint
noves maneres de fer i de crear. Els més petits de l'escola, comencen
desmiculant el fang i fer molts i molts trossets, fent xurros i amuntegant el
fang amb capes i capes. A poc a poc es van descobrint petites formes que
recorden a coses de l'entorn ( un sol, una flor, un pastís...) i també el
volum. Podem fer una girafa, un elefant i per què no un dinosaure!!
Als tastets hem pogut
fer de nens i deixar-nos portar. Crear, experimentar, investigar i gaudir de
materials, alguns d’ells desconeguts, impensables altres a una escola però per
què no es poden utilitzar.
De vegades ens quedem
els metres en la superfície de les coses, fent sempre el mateix, per no tacar,
per que els infants no la “facin grossa” ja que després seria molta feina per
nosaltres. Crec que això és un gravíssim error. Quin és llavors el nostre
paper?
L’infant és un
individu que es relaciona des del moment de néixer, que busca el significat de
tot allò que l’envolta a través de diferents llenguatges, sentiments, emocions
i amb una gran atenció per allò que coneix i no coneix. L’infant és curiós per
naturalesa, es comunica amb tot el cos, amb una gran capacitat de fer metàfores
i transformar la realitat. En definitiva, amb unes ganes de viure. Els mestres
han d’aprofitar tot això que ja porta l’infant, creure en ell i crear contextos
d’experimentació. La resta la dóna el propi nen.
Un d’aquest contextos
el podem trobar en l’art. El coneixement està lligat no només a la nostra part
cognitiva, sinó també a les emocions. Aprenem allò que ens interessa, allò que
ens motiva. L’art ens permet vincular aquestes dues parts, per què no és
quelcom tancat, permet la intuició, les múltiples possibilitats, l’
experimentació, l’assaig-error... en definitiva, aprenentatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)