L'ESCOLA ENCANTS I L'ESCOLA CONGRÉS INDIANS

Avui us vull ensenyar dos escoles de Barcelona que treballen seguint les idees de Loris Malaguzzi i la organització de Reggio Emilia: L'ESCOLA PÚBLICA ELS ENCANTS i L'ESCOLA PÚBLICA CONGRÉS INDIANS.

Són dues escoles què he visitat en moltes ocasions i no em canso d'anar. Tothom  que hi treballa és encantador i amb una gran voluntat per què els seus respectius projectes siguin creixent.

L’escola els ENCANTS, va néixer al 2009. Està situada als Encants, barri proper a la Sagrada Família de Barcelona. La línia pedagògica es basa en el respecte de l’autonomia dels infants, propiciant ambients diferents, de lliure circulació i on es propicia la construcció del coneixement individual i compartit. D’aquesta manera, es camina cada dia cap a la contrucció d’una escola oberta, participativa, viva, amb una metodologia activa i fortament respectuosa amb les persones. Les famílies tenen un paper molt important en aquest projecte i una gran implicació. 

                                      
                                     escoladelsencants.cat

CONGRÉS-INDIANS és una escola que acull actualment a nens i nenes fins a 1er, amb l’idea d’anar creixent cada curs escolar, fins arribar a 6è de primària. Conjuntament amb les famílies s’ha elaborat un projecte d' institut-escola per tal d’arribar fins als 16 anys. Alguns dels principis es basen en entendre l’escola com participativa i comunitària, com a organisme viu, com a espai de convivència i d’intercanvi relacional entre adults i infants. La vida ha d’entrar a l’escola, i l’escola ha d’estar estretament relacionada amb l’entorn; les interrelacions entre el medi escolar i social fan que l’escola esdevingui un espai de l’avui i de l’ara. Un projecte educatiu democràtic i participatiu, compromès amb les persones, centrat en un bon clima i un alt nivell d’implicació i a través d’una actitud d’escolta i valoració de les diferents creences.

                                     escolacongresindians.com/

ELS PRINCIPIS DE REGGIO EMILIA

L'educació a R.E. es basa en els sesüents  principis i maneres d'organitzar: 

• Tots els infants estan potencialment preparats, tenen curiositat i interés per a construir el seu aprenentatge, fent servir tot allò que l'ambient l'ofereix en la seva interacció social. Els mestres són conscients d'aquesta potencialitat i construeixen, amb els infants, el programa per a recolzar-los en el seu desenvolupament. 
• L'educació ha de potenciar a cada infant, no veure'l aïllat, sinó      en relació amb els altres infants i amb els adults.
• El benestar emocional de l'infant és indispensable perquè aprengui. Aquest benestar està relacionat amb el dels pares i educadors. 
• La interacció amb la família és variada i forma una part activa en l'experiència dels infants a l'escola.
• L'utilització de l'espai, l'ambientació i el material han d'afavorir la comunicació i la relació entre els infants, així com propiciar activitats que promoguin diferents opcions i la solució de problemes en el procés d'aprenentatge.
• Al programar i portar a terme activitats i projectes, s'han de tenir en compte el sentit del temps i el ritme dels infants.
• La programació es basa en els resultats que s'obtenen de l'observació dels infants i el coneixement dels seus interessos.
• L'educador és un recurs d'aprenentatge pels infants: pregunta i promou ocasions per la descoberta i l'aprenentatge; i experimenta l'alegria i el fet de descobrir juntament amb l'infant.
• L'exploració es treballa per projectes a curt i llarg plaç. Aquests projectes poden durar dies, setmanes o mesos; i sorgir per les necessitats dels infants, per algun esdeveniment o per l'interés del propi educador.
• El programa és emergent, els temes del projecte sorgeixen d'acord amb les necessitats dels infants o per l'interés de l'educador.
• Els procesos d'aprenentatge són exposats cuidadosament, a través de plafons o a les parets, amb les fotografies de les activitats, així com amb comentaris i representacions de la manera de pensar i d'aprendre dels infants. Per això es fan servir diferents materials d'art, com a expressió d'aquestes manifestacions. Per a aquest treball de documentació es fan servir enregistradores, càmeres fotogràfiques i de vídeo, així com quaderns per a les observacions i els comentaris dels infants. Això permet deixar una constància documental del treball dels infants i dels educadors, la qual cosa té diversos propòsits:

·                           -Que les famílies coneguin i s'involucrin en l'aprenentatge dels seus fills/es.

·                          - Que els educadors entenguin millor als infants i facilitin la seva comunicació i creixement.

·                           -Que els infants sentin que els seus esforços són valorats. 

• Els mestres treballen en equips, tots al mateix nivell, mantenint una bona relació. Realitzen una formació teòrico-pràctica continua. Es consideren investigadors, exposen les seves memòries de les experiències que recullen a la documentació.
• A més dels mestres, hi ha l'atelerista, o mestre d'art, ja que cada centre compta amb un espai especial anomenat "taller" o "estudi", que utilitzen tots els infants i educadors. 
• El taller compta amb una gran varietat de recursos, així com projectes i experiències de la seva evolució. L'art és vist com una part inseparable del programa, com una expressió cognoscitiva simbòlica del procés d'aprenentatge dels infants.
• En aquest tipus de metodologia, la feina del mestra és, fonamentalment:
• Promoure l'aprenentatge de l'infant.                                                                

• Organitzar els espais.
• Preparar els ambients.
• Acompanyar als infants per aconseguir el seu desenvolupament.
• Comunicar resultats del programa.
• Buscar el creixement personal.

L'adult ha d'escoltar, observar i entendre les estratègies que els infants fan servir pel seu aprenentatge en les diferents situacions. El mestre es considera un recurs, un proveïdor d'ocasions a qui poden anar quan necessitin un gest o una paraula (no un judici).

L'espai d'aquests centres està distribuït de la següent manera:

•  Tres aules amb un mini-atelier.
• Un taller d'art o atelier.
• Una àrea anomenada "la plaça" per a la socialització dels infants.
• Una àrea de psicomotricitat.
• Una àrea per menjar i la cuina.
• Àrees verdes.

Cada espai ha d'estar ambientat amb diferents àrees de manera sumament atractiva; tots els materials han d'estar a l'abast dels infants, tot mantenint un ordre perfecte.

Els temps i horaris de l'escola s'organitzen en funció dels ritmes dels infants.

L'INICI... REGGIO EMILIA

Les escoles de la zona de Reggio Emilia provenen d’una tradició que es va iniciar l’any 1945 quan, després de la segona guerra mundial, es va obrir una escola infantil (0-6 anys) a la zona amb l’esforç de les famílies i algunes educadores. Inspirats per Loris Malaguzzi (1920-1994) es van establir projectes educatius on la dignitat dels infants, el respecte i l’escola fossin les prioritats absolutes.

Dins del marc de les xarxes públiques educatives, el que es pretenia era crear una escola on infants, famílies i educadors/es creessin una comunitat educativa on compartir i crear a partir de les vivències i coneixements de tots plegats. Es considerava l’escola com un organisme viu, en constant creixement, transformació i canvi.

Aquesta idea d'escola, com d’un laboratori ON fer experiències d’aprenentatge significatiu, la seva idea del mestre/educador que acompanya a l’infant en la creació del seu propi aprenentatge, la seva imatge d’infant, actiu, capaç, protagonista i que viu en relació amb els altres, amb l’entorn (fisic, natural i cultural) i amb els materials segueixen vives avui dia i s´`n tot un referent.

Els 3 protagonistes de l’experiència educativa, segons Loris Malaguzzi i els seus col·laboradors, són:

ELS INFANTS

ELS/LES MESTRES

LES FAMÍLIES

Aquest 3 subjectes treballen conjuntament per arribar a aquella confiança i aquell vincle imprescindible per construir una bona relació educativa,on també els ESPAIS i els MATERIALS juguen un paper fonamental dins dels processos d’aprenentatge dels infants (L'espai és el tercer educador).

L’espai ha de ser ACOLLIDOR, organitzat segons uns criteris de funcionalitat i estètics, ens aporta benestar i ha de permetre oferir al mateix temps diferents propostes de joc i de treball, amb un ampli ventall de possibilitats per fer per part de l’infant.

L’organització de les aules per treballar els diferents llenguatges i els espais comuns són també viscuts com espai de relació i aprenentatge (entrades, passadissos, jardí, bany, etc).

L’ATELIER (on treballar els llenguatges manipulatius i plàstics) és una de les característiques de les escoles de R. E.

Loris Malaguzzi volia un mestre amb formació artística en plantilla per trencar amb un saber només pedagogic: gràcies a aquesta innovació, les escoles de R. E.  han pogut desenvolupar un idioma propi i una propia didàctica enfocada cap a la recerca educativa i expressiva a través dels numerosos llenguatges que els infants posseeixen (metàfora dels CENT LLENGUATGES) i que els adults, mestres, poden acompanyar oferint espais adequats i oportunitats de desenvolupament.

Aquests curs 2013-14, la meva intenció es poder visitar aquestes escoles italianes. No dubteu que explicaré la meva experiència!!  ;)

En cambio el cien existe

El niño 
está hecho de cien.

El niño tiene
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar 
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos 
que inventar
cien mundos
que soñar.

El niño tiene
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.

La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.

Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría 
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.

Le hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.

Le dicen 
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra, 
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.

Le dicen en suma 
que el cien no existe.

Y el niño dice:
En cambio el cien existe.

Loris Malaguzzi

CAP A UNA REFLEXIÓ... UN NOU CAMÍ... UNA NOVA ESCOLA

Benving@ts al meu bloc!! 

Aquí trobareu les meves reflexions, articles, experiències que fan referència a una altre manera d'educar. A fugir del tradicionalisme i donar la benvinguda a la creativitat, al joc, l'acompanyament, el creixement personal, l'experimentació...

Des de fa dos anys aproximadament, la meva visió de la educació ha començat a canviar... Suposo que la experiència, el coneixement d'altres persones, maneres de fer, la meva neboda... jeje! han fet que em qüestioni moltes coses sobre l'educació actual, l'escola pública i el meu futur com a mestre. 

Aquest bloc pretén ser un inici d'aquest canvi que anirà creixent amb mi, amb nous paradigmes educatius, escoles alternatives que eduquen des del respecte i l'autonomia, llibres interessants e imprescindibles de llegir, blogs i webs que fan reflexionar...

I com que això és l'inici d'un gran camí, us convido també a participar i a caminar junts, a compartir idees i experiències!!

Son cosas chiquitas.

No acaban con la pobreza,

no nos sacan del subdesarrollo,

no socializan los medios de producción y de cambio,

no expropian las cuevas de Alí Babá.

Pero quizá desencadenen la alegría de hacer, y la traduzcan en actos.

Y al fin y al cabo,

actuar sobre la realidad y cambiarla,

aunque sea un poquito,

es la única manera de probar

que la realidad es transformable.

(Eduardo Galeano)