Les escoles de la zona de Reggio Emilia
provenen d’una tradició que es va iniciar l’any 1945 quan, després de la segona
guerra mundial, es va obrir una escola infantil (0-6 anys) a la zona amb
l’esforç de les famílies i algunes educadores. Inspirats per Loris Malaguzzi
(1920-1994) es van establir projectes educatius on la dignitat dels infants, el
respecte i l’escola fossin les prioritats absolutes.
Dins del marc de les xarxes públiques
educatives, el que es pretenia era crear una escola on infants, famílies i
educadors/es creessin una comunitat educativa on compartir i crear a partir de
les vivències i coneixements de tots plegats. Es considerava l’escola com un
organisme viu, en constant creixement, transformació i canvi.
Aquesta idea d'escola, com d’un laboratori
ON fer experiències d’aprenentatge significatiu, la seva idea del
mestre/educador que acompanya a l’infant en la creació del seu propi aprenentatge,
la seva imatge d’infant, actiu, capaç, protagonista i que viu en relació amb
els altres, amb l’entorn (fisic, natural i cultural) i amb els materials
segueixen vives avui dia i s´`n tot un referent.
Els 3 protagonistes de l’experiència educativa,
segons Loris Malaguzzi i els seus col·laboradors, són:
ELS INFANTS
ELS/LES MESTRES
LES FAMÍLIES
Aquest 3 subjectes treballen conjuntament
per arribar a aquella confiança i aquell vincle imprescindible per construir
una bona relació educativa,on també els ESPAIS i els MATERIALS juguen un paper
fonamental dins dels processos d’aprenentatge dels infants (L'espai és el
tercer educador).
L’espai ha de ser ACOLLIDOR, organitzat
segons uns criteris de funcionalitat i estètics, ens aporta benestar i ha de
permetre oferir al mateix temps diferents propostes de joc i de treball, amb un
ampli ventall de possibilitats per fer per part de l’infant.
L’organització de les aules per treballar
els diferents llenguatges i els espais comuns són també viscuts com espai de
relació i aprenentatge (entrades, passadissos, jardí, bany, etc).
L’ATELIER (on treballar els llenguatges
manipulatius i plàstics) és una de les característiques de les escoles de
R. E.
Aquests curs 2013-14, la meva intenció es poder visitar aquestes escoles italianes. No dubteu que explicaré la meva experiència!! ;)
En cambio el cien existe
El
niño
está hecho de cien.
está hecho de cien.
El
niño tiene
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos
que inventar
cien mundos
que soñar.
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos
que inventar
cien mundos
que soñar.
El
niño tiene
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.
La
escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
le separan la cabeza del cuerpo.
Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le
hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.
Le
dicen
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.
Le
dicen en suma
que el cien no existe.
que el cien no existe.
Y
el niño dice:
En cambio el cien existe.
En cambio el cien existe.
Loris Malaguzzi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada